Tothom que coneix la història de Joan March sap que va poder fer la seva fortuna gràcies a l'empenta que li proporcionà el contraban de tabac i posteriorment el d'armes, així com la seva intel·ligència extraordinària. Si diem que Joan March era un contrabandista no desvetlam res de nou a ningú que conegui la trajectòria del financer. Així i tot, no és el mateix dir-ho que poder-ho demostrar. I ara ja es pot fer.
Tant els historiadors Pere Ferrer -autor del llibre Joan March. Els inicis d'un imperi financer (1900-1924)- com el catedràtic d'Història Econòmica de la UIB, Carles Manera, han coincidit en afirmar que "per primera vegada en la història de Mallorca han aparegut documents on es detallen amb exactitud els pagaments de la corrupció pel negoci del contraban de tabac". Aquest tipus de comptabilitat és molt difícil de trobar en els llibres, "perquè els qui consignaven les despeses pel contraban sempre les camuflaven sota partides diverses, mai les apuntaven de manera tan explícita com les que surten als documents que s'han trobat", assegura Manera. El catedràtic considera que l'autor d'aquests llibres de comptabilitat, Joan March Ordinas, "demostra que tenia una gran confiança amb si mateix i gaudia d'impunitat. No li preocupava que algú pogués trobar els llibres i llegir els suborns". Joan March neix en una època -i en un poble, Santa Margalida,
a l'illa de Mallorca (Espanya)- on el contraban, especialment de tabac, és una activitat comuna entre la gent, molt usual. No és gens estrany, doncs, que l'empresa del pare i de l'oncle de March també s'hi dedicàs poc o molt. En canvi, sí que ho és que en els llibres de comptabilitat hi dediquin apartats sencers per detallar els ingressos i les despeses que els ocasiona aquest negoci. Això implica que a partir d'ara es podrà estudiar amb exactitud "el preu de la corrupció de l'època", diu el catedràtic Manera.
I és que als llibres hi trobam coses tan sorprenents com aquestes (escrites en castellà): "Per pagament sergent, 150 pessetes", "per pagament carrabiners 2n destacament, 540 pessetes", "per pagament Guàrdia Civil, 11,25 pessetes". Surten en el capítol de "Despeses Tabac 1902", i han estat qualificades pels experts com a "autèntics suborns a les forces de seguretat".
Si tenim present que un treballador de l'època cobrava -segons s'estipula ens els mateixos llibres, en els apartats dedicats a les feines agrícoles- una pesseta per jornal (és a dir, per 12 hores de feina), mentre que un sergent rep en una sola vegada 150 pessetes... és bo de fer treure els comptes. Però encara hi ha més partides curioses, com els pagaments a espies (la paraula "espies" apareix escrita talment en els llibres), alguns valorats en 50 pessetes. Estan reflectits en un capítol titulat Falutx Sant Pau ("Falucha San Pablo"), un vaixell de la família March que els devia servir per transportar les càrregues del contraban.
No hem acabat. Joan March, recordem-ho, es va dedicar durant la seva vida a la política. Sabia perfectament que l'aliança doblers-poder era indispensable per fer-se ric. Son pare, Joan March Estelrich, ja va ser batle del seu poble, Santa Margalida, de 1899 a 1902. Curiosament, a les eleccions de 1903 March Hermanos es fa càrrec de despeses per ensaïmades i per més de 700 cigars havans.
El Doctor en Història Pere Ferrer recorda que "durant el període espanyol anomenat Restauració, que durà de 1876 fins a 1923 amb l'arribada al poder del general José Antonio Primo de Rivera, hi havia alternança del partit conservador i del liberal". Les eleccions d'aleshores eren molt poc democràtiques perquè els cacics, com els familiars de Joan March, 'compraven' els vots dels seus jornalers, i pagaven espies perquè controlessin els seus adversaris polítics".
"Trobar escrit aquesta casta de pagaments a llibres de principi del segle XX constitueix una autèntica revolució -asseguren els historiadors que han pogut consultar els documents- i són encara més importants pel fet que Joan March en va escriure molts dels que s'han trobat".