 |
(APROX. 1300 A.C.)
Es tracta d¹una societat de lideratge i guerrera, caracteritzada per les construccions de grans
pedres (tècnica ciclòpia). D¹aquesta època són els foners balears, que usaven els projectils de pedra
que tiraven amb les seves fones com a armes de guerra.
La construcció més característica és el talaiot, que té forma de torre, i que pot tenir planta circular
o quadrada. S¹hi accedia per una porta que donava a un corredor adintellat. Es troben aïllats o formant
part d¹un conjunt de construccions. La seva funció segurament fou de defensa, o de lloc d¹hàbitat, o tenir finalitats comunals.
Els poblats solien estar emmuradats i estaven conformats per diverses habitacions i construccions,
de forma i planta diversa. Normalment estaven construïts amb grans pedres. Dins el poblat, a més
de cases, magatzems i tallers, es troben també santuaris i espais d¹ús públic.
5. TALAIOT DE SA NINETA
És un conjunt talaiòtic en molt bon estat de conservació, del qual destaca el gran talaiot quadrat de vora la
carretera. També s¹hi observen les restes de construccions de grans dimensions, edificats amb blocs de pedra
tallats amb tècnica acurada.
Els ritus religiosos, almanco els mes importants, es duen a terme en els santuaris. Aquestes edificacions
solien tenir planta de ferradura o rectangular i tenir un seguit de columnes en l¹espai interior. Aquí s¹oferien
a la divinitat animals sacrificats i begudes contingudes en vasos de ceràmica.
6. SA PUNTA DES PATRÓ
És el santuari descobert més recentment a Mallorca. Usat entre el segle VI i el II a.C.,
Es tracta d¹un edifici de planta de ferradura, de 8 metres de longitud per 8 d¹amplària, amb façana còncava,
corredor d¹entrada i una llosa vertical central. Aquests elements fan que recordi els santuaris de taula menorquins.
Els ritus funeraris de la cultura talaiòtica se solien dur a terme a coves naturals (de vegades tancades amb
un mur ciclopi de grans pedres a l¹entrada) i a coves artificials, sovint deixant grans columnes que aguanten
el sòtil (com ses coves dels Pilars a Santa Margalida). En els darrers temps del talaiòtic es difonen noves
pràctiques funeràries, usant urnes de pedra o de ceràmica per a l¹enterrament infantil i l¹enterrament per a
la construcció de tombes a l¹aire lliure.
El cas més espectacular d¹enterrament, únic en el seu gènere a tota la Mediterrània Occidental, el constitueix
la necròpolis de Son Real. El cementeri de l¹illa dels Porros, també en el terme de Santa Margalida, és un
exemplar molt notable dins la cultura talaiòtica.
7. LA NECRÒPOLIS DE SON REAL
(Cementiri dels fenicis)
Es tracta d¹una necròpolis única a Mallorca i a la Mediterrània Occidental durant aquest període per mor de
l¹existència de tombes construïdes de tipus monumental. Fou emprada des de l¹edat del ferro fins a l¹època
romana. Està composada per més de cent sepultures construïdes, de diverses formes: quadrades i circulars
(finals s. VII-VI a.C.), amb una planta amb forma de ferradura (s. V a.C.) i rectangulars (s. IV a.C. - I d.C.). Aquestes
sepultures semblen reproduir, a petita escala, les construccions més importants de la cultura talaiòtica (cambres
naviformes, talaiots quadrats i circulars).
S¹hi han conservat 109 tombes, que ocupen una superficie aproximada de 800 m2, on es localitzaren les restes de
prop de 300 persones, tot i que és possible que n¹hi haguessin enterrat més de 400.
El cementeri va ser emprat per enterrar-hi un sector dominant de la comunitat, organitzada en una societat de
tipus aristocràtic. Entre els rituals s¹hi ha documentat el banquet o àpat funerari i la deposició d¹ofrenes
(com es pot apreciar per la presència de restes òssies animals i petxines). La cultura material apareguda en
els enterraments està constituïda per objectes de prestigi i ornamentals, d¹ús quotidià i ritual, de metall,
d¹os, de vidre i ceràmica. Fins al segle IV, el cossos eren inhumats, i a partir d¹aquest segle, indistintament inhumats i cremats.
8. LA NECRÒPOLIS DE S¹ILLA DELS PORROS
La necròpolis de l¹illa dels Porros, d¹una superfície aproximada de 3.050 m2, està situada a l¹illot del mateix nom,
a uns 100 m de la vorera de la mar.
El jaciment està composat per
1. Tres grans sepultures de caràcter col.lectiu, on coexisteixen la inhumació i la incineració: la més antiga (s. IV a.C.)
és una cambra funerària de forma semicircular, amb murs formats per grans blocs de pedra. Les altres dues tombes estan
excavades parcialment en la roca i parcialment construïdes amb murs de pedra. Cada una presenta una escala d¹entrada i
columnes adossades o centrals. Datades entre el III i II aC. tengueren un sòtil tapat amb columnes.
2. Restes de tombes semblants a les de Son Real (quadrades i micronavetes), molt destruïdes (anterior al s. IV a.C.)
3. També es documenten altres enterraments d¹inhumació fora de les cambres i en fosses ovals (posteriors al s. III-II a.C.).
Segurament l¹illot es va utilitzar per practicar-hi enterraments en època romana o medieval.
Conjuntament, totes les estructures tenen una extensió aproximada de 450 m2 i s¹hi han localitzat les restes de 269 individus.
La cultura material que apareix en aquestes tombes és semblant a la de Son Real.
|
|
5- Talaiot de Sa Nineta
6- Sa Punta des Patró (Santuari)
7- Necròpolis de Son Real
8- Esquelet trobat a la necròpolis de s'Illa dels Porros
|
