El dia que pastaven quasi sempre feien coca o cocarrois, que es menjaven el mateix dia i així estalviaven haver d¹encetar el pa blan. Per fer coca o cocarrois treien un tros de pasta de la pasterada. Per fer la coca, l'aprimaven amb les mans damunt una llauna redona o rectangular i, per als cocarrois, damunt una post o taula; aprimada la pasta, estava a punt per posar-hi la verdura que havien preparat abans.

La coca i els cocarrois els feien el temps que el pa tovava damunt el fenyador o post de pastar. Les coques que més se solien fer eren amb pebres tendres, pebres torrats, amb sucre, amb albercocs, amb juavert 1 i arengades i altres varietats.

Els cocarrois els omplien de verdura, bledes, espinacs, col de cabdell, colflori, remolatxa, mesclades amb ceba tendra i qualque pansa. També en feien, si no tenien verdura, de patata amb ceba vella i qualcú hi afegia arròs. Abans de posar-hi la verdura, tant a la coca com als cocarrois, la trempaven amb sal i oli, com si fessin un trempó. En tenir la verdura damunt la pasta, doblegaven la pasta deixant la verdura ben tapada i donant-li la forma d'un grell de taronja gros. Tot seguit, ajuntaven la pasta amb els dits fent-li un dibuix com un cordonet en forma d'espiral 2 o bé com un puadet fet amb el tall de la ganiveta o de les estisores.
Si les coïen al forn del corral, moltes de vegades se les 3 menjaven baix de la boca del forn i, si les coïen al forn comú, se les menjaven de calent en calent, que era quan eren més bones, tant les coques com els cocarrois. Quan acabaven de fer el pa, abans de fènyer es posaven a fer coques frites llevant pasta de la preparada. D¹aquella pasta feien coquetes, que les fregien amb oli dins la paella i servien per depassar 4 el pa. Eren molt bones i en menjaria qualsevol dia.

També al forn comú hi torraven pebres vermells per fer el trempó de la coca o per menjar trempats amb alls tallucats. Aquesta era una bona menja a fora vila, a l'ombra d¹una figuera arran de la caseta en temps de figues, i millor encara si hi posaven un quants de bocinets d¹arengada.

Com que a cada casa solien pastar cada vuit dies per tenir el pa de cada dia, quan venia Pasqua feien un pastó especial per fer panades, que cada u feia segons la seva recepta: tantes d¹unces de saïm i tantes xicres d¹oli per almut de farina. Això feia que la pasta de les panades fos una pasta especialment bona, sense comptar que les omplien de carn i hi posaven qualque espipellada de sobrassada i qualque trocet de xulla, que feia que les panades fossen d¹allò més bo del món després d¹haver fet una rigorosa quaresma.

A més del pastó per fer les panades, per Pasqua encara feien un altre pastó de pasta més bona, amb sucre, vermells d¹ou i altres ingredients per fer robiols, crespells, estrelles, corets i altres motles, coses que encara s¹usen i segur que duraran molt de temps, perquè són coses tan bones que no les deixaran desaparèixer.

Les festes de Pasqua, entre preparar el berenar de freixura amb fonoll i cebes tendres del dia de Pasqua dematí, entre fer panades, robiols, crespells, estrelles i corets, treien la son a les dones que, qui més qui manco, volien quedar bé amb la família i amb els qui passassin a donar-los els molts anys. A aquests els feien tastar tota aquella fruita del rebost i, encara que fos més que res per quedar bé, tothom qui tastava les panades alabava les bones menges de les madones i, amb un glopet de mistela, donaven els molts d'anys:

"Que les vegem molts d'anys santes i alegres, i amb tanta salut com enguany".