|
|
|
|
Fires
D'allà que se'n diu una Fira, a la Vila no se n'havia feta cap mai.
Actualment, se'n fa una en diumenge dins el mes d'abril; Només fa uns pocs anys
que s'ha començat i no és una fira a l'estil de les d'abans, sinó una fira moderna on hi
duen la doma bicicletes, motos, autos, camions, autocars, furgonetes, màquines de segar,
embaladores, batadores, motors i motorets de tota qualitat i preu.
Encara que la Vila no tengués fira pròpia, estava molt lligada a la de Sineu, la fira de maig,
que sempre es feia el primer diumenge de maig; a la Fira de Sant Tomàs, el dia vint-i-u de desembre,
i també a la Fira d'Inca, dita del Dijous Bo i sempre dins el mes de novembre, sense dia fix però sempre en dijous.
De la Vila, molta gent anava a peu o en carros, a la Fira de Maig a Sineu. Allà s'arreplegaven i
es veien tots els amos i pagesos, uns per vendre, altres per comprar i tots per trobar-se i parlar
de bestiar, de l'anyada, dels preus i de totes les altres coses del seu ram -que no eren poques-.
En esser hora anaven al celler a menjar un plat de frit, amb un bon tassó de vi que els retornava
les forces perdudes xerrant tot el matí pel mercat, afegint amics als vells coneguts de cada any.
Així la fira es convertia en una festa, amb tanta gent que et duien en pés pels carrers.
Allò que més duien a vendre a la fira eren animals, sobretot bísties, però també hi havia tot el
que vos pogueu imaginar: fruita, verdura, coves, paners, capells de palmes, pipes de fumar, siurells,
escales de peu i de gat, cadires, tabulets, greixoneres, olles, fogons, esmolles, garbells, forques,
pales d'era, trinxets, avellanes, cocovets...
En arribar a Sineu, el primer que es feia era manar la bístia i el carro a un hostal, molts dels quals
solien estar estibats i, després, a passejar per la fira i mirar gènere i preus. Cadascú comprava el que
havia de menester: les dones, coves i paners; els homes, capells de palmes per anar pel sol tot l'estiu;
els amos i pagesos compraven vencisos de càrritx, pales, forques i garbells o triadores, preparant les
messes del batre i qui més qui manco gastava comprant siurells per als nins i nines de la casa, o per qualque
nebot o fillol, a vegades per encàrrec de qualque conegut, el cas és que el siurell no faltava, a més que
podien triar perquè hi havia models per a tots els gusts i per a totes les butxaques. Els fadrins compraven
avellanes o cocovets per fer content qualcú.
A mitjan capvespre s'acabava anar de fira, era hora de pensar en tornar a casa, on malavejaven arribar-hi
un poc abans de posta de sol i, com que sempre queia en diumenge, i ni els nins ni les nines tenien escola, anaven
il·lusionats a baix de sa costa des Civils a esperar els "fireros", esperant el siurell promès, amb la il·lusi-
que almanco els tirarien avellanes i n'aplegarien qualcuna al mig d'un ball d'empentes, ja que sempre hi havia
qualcú que en comprava perquè, en arribar a la Vila, els al.lots fessin aquesta bulla. El renou era eixordador,
ja que quasi tots els al·lots tenien el seu siurell i no es donaven raó a fer-lo siular, fent mal de cap a tothom.
Així disfrutaven els "vileros" de la Fira de maig, encara que heu de pensar que no era cap bulla anar-hi i tornar a peu.
Tan anomenada com la Fira de maig de Sineu, era el Dijous Bo d'Inca, on també hi anaven molts de "vileros",
per ventura no tants com a Sineu, perquè era el doble d'enfora i no a tothom li feia boca partir a peu, però
carros n'hi anaven molts.
|
|
En aquell temps molta gent tenia quatre ametlers que podien arribar a fer un quintar o un parell de quintars
de bessó. Quan era el temps adequat duien les ametles a la trencadora i després, a cada casa, triaven el bessó
a fi de tenir-lo a punt de dur-lo a vendre a Inca, a sa Quartera el Dijous Bo. En tenir uns quintars de bessó
per vendre, era una bona excusa per anar al Dijous Bo i, mentre, passaven per sa Quartera, on es posaven al corrent,
fil per randa, dels preus del bessó, blat, garroves, ordi, figues seques i altres productes de la terra, cosa que
els interessava prou. Hi havia gent que, en lloc de dur el bessó a sa Quartera, el duien directament a cas Xigarro
o a qualque altre dels comerciants més importants del bessó que també tenia botiga engròs, allà barataven els
doblers del bessó amb un sac d'arròs o dos, segons la casa. Qualcú comprava també un bacalà
que penjaven dins el
rebost o damunt la sala, per passar una temporada.
Al Dijous Bo no hi mancava res del que s'havia de menester a una casa i tot es venia i es comprava. El que era més
típic eren les castanyes i les olives pansides que se'n compraven moltes, a tant l'almud. Aquestes olives, amb un
poc de xulla torrada devora el foc i un tassonet de vi, feien un sopar de reis i amb qualsevol menjar eren ben
gustoses i aprofitades.
Als que venien del Dijous Bo, no sortien a esperar-los a l'entrada del poble, però eren ben arribats a la casa,
ja que quasi sempre duien qualque llepolia i moltes vegades un sac d'arròs que sempre era ben arribat.
Mossèn Antoni Rubí
|
 |
|
|
