|
|
|
|
 |
Després de la guerra, el govern posa de nou en marxa
el sistema educatiu. A Guatemala trobam el sistema educatiu públic, el sistema "pronade" i el sistema Alfa.
Sistema educatiu públic
Aquest depèn del govern completament (contractes de mestres, material, infraestructura),
però realment el govern no supervisa res. Els mestres molts dels dies no van a treballar, els nins falten a classe,
sobretot a l´època de recollida de cafè. Els mestres estan mesos sense cobrar i a més n'hi ha que no tornen, encara
que alguns de jubilats pugen a les aldees, després de caminar moltes hores, perquè aquests nins no es quedin sense mestres.
En aquest sistema hi ha professors que no són bilingües i no parlen el quiché, això és incongruent perquè l'aprenentatge per
part dels nins és més difícil, i l'únic nexe amb el món exterior és el mestre. Si aquest no parla la seva llengua, malament
rai, i a més les comunitats que desenvolupen aquest sistema educatiu no estan molt ben organitzades.
Sistema "pronade"
En aquest sistema el primer edifici de la futura escola ha estat construït amb
fons del govern, després les futures ampliacions, que realment són molt necessàries, depenen de les
ajudes que pugui obtenir el comitè del poble, de les ONGs, etc. Les ONGs s'encarreguen del material
didàctic i del menjar ("la refracción"), que prenen els nins a l'escola. El comitè del poble du a
terme la contractació i supervisió dels mestres que, en aquest cas, sí són bilingües; és a dir,
parlen quiché i espanyol. Aquestes són les comunitats més ben organitzades i les escoles funcionen
molt bé: estan ben ordenades; els nins es renten les dents cada dia; i mengen a l'escola. El mestre
té un paper molt important, ja que és el nexe entre la comunitat i el món exterior, degut principalment
a l'idioma i, a més, és ell qui, quasi sempre, va a les institucions per aconseguir subvencions. En aquestes
comunitats els nins mai no falten a classe, encara que sigui l'època de recollida del cafè, font principal per
a la supervivència de la família.
Sistema Alfa
Aquí el govern va donar llicència a totes les persones que sabien escriure
i llegir una mica per alfabetitzar diferents comunitats, però no reben cap ajuda del govern pel que fa
a infraestructura o material didàctic. El poc que tenen ho aporta la mateixa comunitat: les escoles estan
fetes de fusta; no hi ha finestres; al terra no hi ha trespol; i no tenen material didàctic ni pissarres. Actualment
el govern vol que desapareixi aquest sistema. L'home que té la funció de mestre és com un déu en el poblat, i és la unió
d'aquest amb el món exterior. Ell no vol perdre aquest status i utilitza la seva influència sobre els nins: els explica que
és molt perillós anar a l'escola a una altra aldea; o els diu que els poden assaltar, etc. Aquestes comunitats són les més
pobres i no estan gens organitzades. Un bon exemple és Zamabaj.
|
|
|
